consent_cookie
Duración: 1 any
Guarda l'estat de consentiment de cookies de l'usuari
Quatre de cada deu peces de roba usada perden la informació de l’etiqueta
21-10-2026
Malgrat la creença generalitzada que la majoria dels usuaris talla l'etiqueta després de comprar una peça de roba, un estudi elaborat per Humana revela que el 61,6% de la roba usada que arriba a la seva planta de classificació la conserva íntegra i perfectament llegible, mentre que el 38,4% o bé té l'etiqueta mutilada o desgastada i n’impedeix conèixer la composició.
Humana ha analitzat mil articles de la categoria “roba original”: procedents de contenidors de 9 municipis de la província de Barcelona i Tarragona, sense que hagin passat per cap procés previ de selecció.
Del miler de peces de roba analitzades, el 61,6% presenta la seva etiqueta íntegra i es llegeix perfectament; en el 28,8% dels casos està tallada i en el 9,6%, està desgastada i no se n’aprecia el contingut.
“Per al sector de la gestió del residu tèxtil no n'hi ha prou amb definir quina informació ha de facilitar-se en el moment de comercialitzar una peça de roba. També importa si aquesta informació roman accessible quan l’article s'utilitza, es rebutja i es diposita en un contenidor, es classifica o es comercialitza per segona vegada”, assegura Rafael Mas, director de Projectes i Relacions Institucionals d'Humana.
Una de les conclusions de l'anàlisi és que el tall d'etiquetes és tres vegades més freqüent que el seu desgast, la qual cosa apunta al fet que la pèrdua d'integritat no respon únicament a l'envelliment de la peça, sinó que existeix també una intervenció deliberada sobre les etiquetes. El principal motiu per a tallar-la és la incomoditat física o la falta de coneixement sobre els símbols de rentat, segons un estudi de Ginetex, l'Associació Internacional d'Etiquetatge de Conservació Tèxtil.
A més, la proporció d'etiquetes desgastades a la roba infantil és pràcticament el doble que en la d'adults, la qual cosa pot ser perquè les peces infantils es renten amb més freqüència, passen d'un nen a un altre i suporten usos especialment intensius.
Allargar la vida de la roba
“La informació ha de sobreviure a la primera vida de la peça”, afirma Rafael Mas, que afegeix: “Les etiquetes tèxtils són útils, però la seva eficàcia com a sistema permanent d'informació té limitacions, la qual cosa és especialment important en una economia que a futur pretén allargar la vida de la roba”.
“El sector reivindica que la vida útil de la roba no acabi quan algú se’n desfà i la diposita al contenidor. No obstant això, aquest informe constata que el 38% dels articles la vida dels quals pot allargar-se no té etiqueta o és il·legible. Aquesta falta d'informació va contra el consumidor i contra allò que el nostre sector defensa”, indica el representant d'Humana, “el disseny de les etiquetes, la seva resistència, comoditat i possible complementarietat amb altres sistemes d'informació mereixen una revisió”.
Quan es talla l'etiqueta de composició, o està desgastada, la roba perd el seu “passaport”. En aquest context té més rellevància com s'aplicarà en un futur pròxim el passaport digital de producte (DPP, en les seves sigles en anglès)., un registre digital obligatori que recopila i centralitza tota la informació sobre el cicle de vida d'una peça. Es preveu que el DPP per a la roba i el sector tèxtil a la Unió Europea (UE) sigui obligatori entre finals del 2028 i 2029.
Es preveu que la UE publiqui un acte delegat sobre tèxtils al 2027, relacionat amb el Reglament sobre el disseny ecològic de productes sostenibles. Aquest acte detallarà els requisits del DPP, per exemple: quina informació s’hi ha d'incloure i qui n’és responsable.
Des de la Comissió Europea proposen un codi QR, una etiqueta NFC o un identificador RFID imprès en l'etiqueta o en la pròpia peça de roba. Una lectura digital permetria accedir a la informació a consumidors, autoritats i empreses, amb dades verificades en temps real sobre la peça de roba.
