Humana reclama que la roba usada classificada es consideri un producte i no un residu

06-10-2025

La roba usada classificada ha de considerar-se un producte i no un residu tèxtil. És la principal reclamació d'Humana, al mateix temps que defensa que el comerç de roba usada ha de regular-se mitjançant marcs normatius adequats i no com es fa en l’actualitat, en el marc del Conveni de Basilea.


La Comissió Europea ha proposat que els moviments transfronterers de residus tèxtils s'abordin en el marc del Conveni de Basilea. Les discussions que es duen a terme actualment inclouen la seva possible reclassificació com a residus nocius o problemàtics. Tal canvi sotmetria els enviaments de residus tèxtils als procediments de consentiment fonamentat previ (PIC, en les seves sigles en anglès), la qual cosa imposaria importants barreres al comerç.


Humana, amb gairebé quatre dècades d'experiència en la recollida, classificació, comerç i venda al detall de tèxtils postconsum, adverteix que aquest enfocament corre el risc de soscavar la transició global cap a sistemes tèxtils sostenibles i circulars.


La cadena de valor dels tèxtils postconsum està altament globalitzada. Una gran part de la capacitat de classificació i reciclatge, així com els mercats de roba de segona mà, es troben en països amb ingressos mitjans i baixos. La recuperació dels tèxtils rebutjats no pot dur-se a terme a gran escala sense ells, fins i tot si la reutilització i el reciclatge creixen al Nord Global, com hauria de ser.


Preocupacions exagerades

Les preocupacions que aquesta activitat causa danys mediambientals al Sud Global solen ser exagerades i es basen en dades poc clares o incomplets. D'una banda, els fets demostren que la roba que es considera reutilitzable després de la seva classificació és, de fet, de bona qualitat, i només una petita part queda sense vendre en els mercats receptors, la qual cosa contradiu l'afirmació que grans quantitats no són aptes per a la revenda.


D'altra banda, imposar controls més estrictes als enviaments de tèxtils postconsum no resoldrà la falta d'infraestructura de gestió de residus als països receptors. A més de perfeccionar i fer complir la normativa existent, el veritable motor per a actuar contra la contaminació (procedent en la seva major part dels residus d'envasos, mentre que els tèxtils exerceixen un paper insignificant) és el desenvolupament de la capacitat de gestió de residus.


Més enllà de la falta de coneixement sobre la realitat de la cadena de valor dels tèxtils postconsum, el debat sobre els enviaments de residus tèxtils es veu encara més esbiaixat per la falta de definicions harmonitzades i detallades de què és residu tèxtil.


En aquest sentit, Humana recomana:

  • Que la roba usada classificada es consideri un producte, no un residu tèxtil. El comerç de roba usada ha de regular-se mitjançant marcs normatius adequats. El Conveni de Basilea, relatiu als residus, no ho és.
     
  • No definir els residus tèxtils com a perillosos. L'aplicació dels procediments PIC als residus tèxtils plantejaria importants reptes per a l'exportació de tèxtils postconsum sense classificar i tèxtils destinats al reciclatge, degut principalment a les càrregues administratives i els costos afegits. Això pertorbaria els models de negoci establerts i obligaria al tancament d'empreses formals i informals al Sud Global. L'afebliment de la cadena de valor podria donar lloc a un augment dels nivells d'incineració o eliminació de residus tèxtils al Nord Global. Amb el retrocés de la reutilització, la moda ràpida prendria el relleu, intensificant el mal mediambiental i soscavant l'estratègia de la Unió Europea (UE) per a una indústria tèxtil sostenible i circular.


En canvi, el que es necessita per a prevenir la contaminació i fomentar una economia tèxtil circular segura i dinàmica és el següent:

  • Criteris clars per a distingir entre residus i tèxtils reutilitzables. Establir definicions harmonitzades que distingeixin els tèxtils reutilitzables dels residus, basant-se en el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient per a distingir entre tèxtils reutilitzables i residus i el funcionament dels criteris de fi de la condició de residu de la UE.
     
  • Reforma dels codis. Ampliar l'abast del codi B3030 de Basilea per a alinear-lo amb les pràctiques del sector i promoure la claredat en les duanes; ampliar el codi HS 6309.00 en subcodis que reflecteixin la reutilització, el reciclatge i els fluxos de residus.
     
  • Requisits d’ecodisseny. Exigir la durabilitat, la reparabilitat i la reciclabilitat dels nous tèxtils, abordant qüestions de disseny i promovent la circularitat en origen.
     
  • Suport a la infraestructura de gestió de residus. Ajudar els països del Sud Global a desenvolupar sistemes de gestió de residus mitjançant la col·laboració internacional, reconeixent que els tèxtils representen només una petita part dels seus fluxos de residus totals.


En aquest enllaç pots llegir el nostre document de posicionament sobre aquesta qüestió.

 

Humana reclama que la roba usada classificada es consideri un producte i no un residu-img1
Humana reclama que la roba usada classificada es consideri un producte i no un residu-img2
Humana reclama que la roba usada classificada es consideri un producte i no un residu-img3