consent_cookie
Duración: 1 any
Guarda l'estat de consentiment de cookies de l'usuari
Humana denúncia que l'esborrany del Reial decret sobre residus tèxtils posa en risc la sostenibilitat del sector
20-08-2025
El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) ha elaborat un projecte de Reial decret que regula la gestió dels residus tèxtils que “genera incoherències normatives, està allunyat de la realitat operativa del sector i augmenta la incertesa jurídica ja existent”. Així ho denunciem des d’Humana, entitat pionera en el sector amb 38 anys de trajectòria, que mostra la seva preocupació per un text l'objectiu del qual és regular un sector complex.
Humana insisteix que aquest projecte, al qual es poden presentar al·legacions fins al 4 de setembre, “lluny d'aclarir el marc normatiu, deixa més dubtes que certeses, introdueix figures confuses i atorga un poder excessiu als productors, sense garantir transparència ni supervisió efectiva de les seves decisions”, en paraules del director de Projectes i Relacions Externes de l'entitat, Rafael Mas.
La gestió del tèxtil usat viu un moment clau. La Llei 7/2022 del 8 d'abril, de Residus i Sòls Contaminats per a una Economia Circular inclou dues grans novetats per a enguany: la primera és l'obligatorietat de la recollida selectiva del residu tèxtil en tots els municipis de la UE (en vigor des de l'1 de gener); la segona, és la creació de la figura de la Responsabilitat Ampliada del Productor (RAP), que exigeix als productors (fabricadors i importadors) assumir la responsabilitat del cicle de vida complet dels seus productes i donar suport a la gestió sostenible dels residus tèxtils.
Com succeeix en l'àmbit dels envasos o els electrodomèstics, els productors tèxtils han de contribuir al sistema amb una quantitat econòmica per cada peça que posin en el mercat, per a assumir les despeses de la gestió de la recollida selectiva. En principi, aquest RAP hauria d'haver estat vigent des del mes d'abril passat; no obstant això, el MITECO encara debat com funcionarà el RAP.
En aquest context, el ministeri ha elaborat un projecte de Reial decret per a la gestió dels residus tèxtils, el contingut dels quals dibuixa les atribucions del RAP i determina altres aspectes claus per al sector.
Preocupació extrema
“Ens preocupa profundament la discrecionalitat atorgada al sistema de responsabilitat ampliada del productor (RAP), que passarà a tenir poder estratègic sobre un mercat que ja funciona”, denúncia el director de Projectes i Relacions Externes de l'entitat, que afegeix: “El projecte que proposa el ministeri pateix de mecanismes de control i transparència sobre l'actuació del RAP, deixant a les seves mans decisions clau com la contractació, els criteris de selecció i el destí final del residu, sense garanties de supervisió pública”. “El resultat serà un model desequilibrat, moltíssim més car, menys eficient, i fins i tot allunyat de les bones pràctiques ambientals”, afirma.
Actualment, la gestió del residu tèxtil és competència municipal i es duu a terme per gestors autoritzats conforme a la Llei 7/2022. La proposta del Reial decret, no obstant això, afebleix aquesta estructura mitjançant la introducció d'una figura fins ara inexistent, la del ‘operador de reutilització’. “Estem en contra d'aquesta nova figura, que no està prevista legalment. Manca de definició tècnica o control públic, i amenaça de soscavar el rigor del sistema i facilitar pràctiques sense traçabilitat. Només els gestors hem de gestionar els residus tèxtils, que només s'han de tractar en plantes de classificació autoritzades”, indica Rafael Mas.
Prevenció de residus
El text resulta poc ambiciós en matèria de prevenció i reducció de residus, i no esmenta la reutilització global com a via vàlida per al tractament jeràrquic dels residus tèxtils. “Obviar la reutilització internacional, que actualment és l'única opció viable a escala, contradiu frontalment la jerarquia de residus de la UE, que obliga a prioritzar la reutilització per sobre del reciclatge i d'altres tractaments”, subratlla el representant d'Humana.
Així mateix, el projecte del Reial decret sobre la gestió de residus tèxtils incorpora una definició redundant i tardana de les entitats de l'economia social, malgrat estar ja recollida en la Llei 5/2011 d'Economia Social. “Lluny d'aportar claredat, aquesta maniobra normativa sembla respondre a una intenció compensatòria, que no resol ni des de lluny els desequilibris estructurals generats per la Llei 7/2022. Aquest tipus d'intervencions terminològiques no corregeixen el fons del problema. Les entitats que gestionem residus, siguin del tipus que siguin, han d'estar subjectes al mateix marc legal, sense privilegis ni dreceres”, subratlla Mas.
“El resultat és un model normatiu asimètric que penalitza a operadors com a Humana, que des de fa gairebé quatre dècades treballa d'un mode seriós, amb criteris ambientals i vocació social, al mateix temps que obre la porta a pràctiques menys exigents sota el pretext de l'economia social”, conclou, “s'està construint un sistema que ignora l'experiència dels actors existents, desequilibra el que ja funciona en el mercat i afebleix els principis fonamentals de la gestió de residus a Espanya”.
Humana insta el MITECO a revisar a fons l'esborrany, reforçant la seva coherència legal, la seva ambició ambiental i el seu compromís amb l'economia circular, evitant crear un sistema que afavoreixi interessos particulars enfront de l'interès general.
Consulta el nostre document de posicionament aquí.
