consent_cookie
Duración: 1 any
Guarda l'estat de consentiment de cookies de l'usuari
16-05-2025
Els darrers anys, organitzacions ecologistes han publicat estudis sobre la destinació de les peces de roba en dipositar-les en un contenidor de recollida selectiva. El resultat és desolador: dibuixa un panorama en el qual “articles que costen cada vegada menys i són de pitjor qualitat, després de ser rebutjades (a Espanya), viatgen milers de quilòmetres per a buscar una segona vida que gairebé mai arriba”.
És el relat imperant que, amb ànim de denunciar a la indústria del fast fashion i el model lineal de sobreproducció, hiperconsum i d'un sol ús, perjudica les entitats gestores que treballen en el sector de la roba de segona mà. “Hi ha una altra vida més enllà de les muntanyes de roba a Ghana o Kenya. Les dades i els resultats del treball d'entitats gestores serioses i responsables desmunten aquest relat parcial i catastrofista”, assegura Humana.
En el Dia Mundial del Reciclatge, que se celebra cada 17 de maig, Humana, amb 38 anys d'experiència en la gestió i exportació de tèxtils usats, reconeix un greu problema dèficit de gestió de residus en general i un problema ambiental generat pels tèxtils en determinades localitzacions d'Àfrica, i es mostra preocupada de “els efectes d'aquest problema en la percepció i la reputació del mercat mundial de roba usada”, en paraules del director de Projectes i Relacions Externes d'Humana, Rafael Mas, que afegeix: “Amb informacions basades en el sensacionalisme i sense una anàlisi més profunda, correm el risc que la població es quedi amb la idea que enviar roba usada a Àfrica és censurable i que ha d'evitar-se”.
“Treballar intensament el mercat global dels productes tèxtils de segona mà permet conèixer la realitat sobre el terreny: pesi al relat imperant, la roba usada és un recurs valuós i beneficiós a molts nivells. Tots sortirem perdent si reprimim indiscriminadament aquesta activitat basant-nos en la generalització infundada que tota la roba usada és escombraries”, assegura el representant de l'entitat.
El camí de la roba des d'Espanya a Moçambic
El camí que segueix la roba fins a Moçambic és el següent: Humana compacta la roba en bales d'entre 400 i 500 kg en les seves plantes de Leganés (Madrid) i l'Ametlla del Vallès (Barcelona), i les envia per vaixell amb destinació al país africà. ADPP Moçambic, soci local de l'entitat, la rep, la classifica de nou (fins a 72 categories o qualitats diferents) i la comercialitza en botigues pròpies o l'empaqueta en fardells de 15 kg a 45 kg per a vendre-la a petits comerciants, que comercialitzen les peces en les seves pròpies botigues o en mercats locals.
Moçambic és un dels països més pobres del món (en 2022 ocupava el lloc 185 de 189 països avaluats per l'Índex de Desenvolupament Humà). Els recursos que obté l'entitat africana amb aquesta gestió financen la seva activitat, avalada el govern moçambiquès, així com els programes de cooperació al desenvolupament que duu a terme de manera autònoma.
“És reduccionista i condescendent considerar que l'exportació de roba usada a Àfrica és unidireccional i una imposició del Nord al Sud, alguna cosa així com un vestigi del colonialisme”, assegura Rafael Mas, que afegeix: “Els actors en aquesta cadena de valor som diversos: des d'organitzacions d'economia social que recollim roba fins als microempresaris que la venen en els mercats, passant pels intermediaris comercials (duanes, transportistes, comptables…) i els consumidors locals. A més, en els mercats locals hi ha molts sastres atesos els venedors, reparant, modificant i allargant la vida de les peces”.
Diversos estudis recents confirmen que el sector de la roba usada a Àfrica és un factor de dinamisme econòmic:
“Humana no realitza donacions (excepte en casos d'emergència) sinó que exporta la roba per a ser venuda a preus baixos a comerciants locals amb la finalitat de satisfer la demanda de vestimenta, impulsar l'activitat econòmica local i generar recursos per al desenvolupament”, indica Rafael Mas. “Venent la roba a preus assequibles a la població aconseguim major dignitat per a les persones, creació de llocs de treball estables als països de destinació, la generació de flux econòmic i l'eliminació de les possibles màfies sorgides si la roba es regalés”, assegura.