consent_cookie
Duración: 1 any
Guarda l'estat de consentiment de cookies de l'usuari
La reserva de mercat ja té la primera víctima: Humana deixa Galícia
07-11-2025
Després de 25 anys present a Galícia com a gestor de tèxtils usats, Humana ha decidit posar punt i final a la seva activitat en aquesta comunitat autònoma. “La reserva de les principals licitacions dutes a terme en els últims anys fan insostenible el nostre treball”, asseguren fonts de l'entitat.
Aquesta decisió implica el tancament de la delegació, això és: el tancament abans de final d'any de la planta de transferència de Santiago de Compostel·la i la pèrdua de 10 llocs de treball. L'any passat, Humana va recuperar 1.207 tones de tèxtil usat en 35 concellos.
La decisió de l'entitat va ser anunciada ahir pel director de Projectes i Relacions Externes d'Humana, Rafael Mas, en el marc de la III Jornada sobre economia circular local, a Santiago. “Ens veiem obligats a deixar una terra en la qual hem prestat servei durant 25 anys. Deixem de recollir i gestionar més de 1.200 tones anuals de roba usada, i, el més dolorós, hem d'acomiadar a una desena de treballadors, algun amb més de 25 anys d'antiguitat”, va indicar i va afegir: “La situació és greu a Galícia. En la resta d'Espanya és igual de greu, especialment a Catalunya i el País Basc”.
La causa d'aquesta decisió és la interpretació errònia de la Llei 7/22 de Residus i Sòls Contaminats per a una Economia Circular, que regula la gestió de residus tèxtils a Espanya. La disposició addicional 19 obliga al fet que, quan una administració pública licita aquest servei, ha de reservar com a mínim el 50% a empreses d'inserció i centres especials d'ús d'iniciativa social.
L'arrel del problema és l'aplicació de la reserva
“El problema no resideix en el fet que la llei el contempli, sinó en com s'aplica”, especifica Mas, “en la gran majoria dels casos, la reserva s’executa de manera automàtica a aquestes empreses al 100%, sense anàlisi prèvia del mercat ni motivació suficient, convertint una eina d’inclusió en un instrument d’exclusió. I no permet a altres entitats presentar-nos a la licitació. Senzillament no podem accedir. El que havia de compensar desavantatges estructurals, ha acabat reforçant posicions dominants”.
“Des de la publicació de la Llei 7/2022, les licitacions reservades a Galícia han suposat que s’apliqui la reserva del 100% als municipis de més població, on la roba és de major qualitat i el cost de recollir-la és menor. I el que ocorre aquí no és un fet aïllat; es repeteix en un grau o un altre en altres parts d’Espanya”, insisteix.
Així ha succeït, per exemple, en les licitacions o convenis exclusius dels concellos de la Corunya, Santiago de Compostel·la, Pontevedra, Consorci As Mariñas, Vigo, Ourense o Ferrol.
“Aquesta disposició addicional havia de servir per a afavorir a les entitats d’inserció amb dificultats competitives i promoure la integració laboral de persones en risc d’exclusió”, continua, “no obstant això, en la pràctica, està provocant l’efecte contrari: ha distorsionat el mercat i ha consolidat un oligopoli que està expulsant a operadors amb experiència, solvència i una trajectòria provada en la gestió del residu tèxtil”.
“La finalitat social de la reserva no es discuteix. Les entitats d’inserció realitzen una labor fonamental i mereixen un reconeixement real. Però quan una mesura pensada per a equilibrar oportunitats es transforma en un mur que impedeix la participació d’altres actors, deixa de complir la seva funció i genera efectes perversos. El resultat és un mercat cada vegada menys divers, menys competitiu, més concentrat i, per tant, menys eficient”, valora.
Una mesura legislativa sense equilibri
“Just quan el sector necessita més competència, més eficiència i més diversitat d'operadors, s'implanta un sistema que redueix la concurrència i afavoreix la dependència”. I denúncia que “les organitzacions que es beneficien de la reserva reclamen finançament públic addicional per a cobrir els seus costos, la qual cosa suposa un doble privilegi: exclusivitat en el mercat i subsidi econòmic. Si la gestió és deficitària i requereix suport constant, el problema no està en la competència, sinó en el model”.
Humana lamenta “una reserva de mercat mal entesa, fent de la licitació pública un vedat tancat per a la inserció a través de concursos 100% reservats”.
Humana defensa la inserció laboral com un valor essencial, i reconeix el paper social de les entitats que la promouen. Però assenyala que les polítiques públiques han d'aplicar-se amb “proporcionalitat, equilibri i visió de conjunt”. “Una mesura nascuda amb bones intencions està destruint oportunitats i competitivitat”, assevera.
Després d'aquesta reestructuració, Humana manté una xarxa de 5.000 contenidors i la seva activitat ordinària en la resta d'Espanya.
NOTÍCIES RELACIONADES
Article d'opinió. Quan la reserva de mercat es converteix en una barrera: el cas del residu tèxtil
